Relats per reflexionar

Relats per reflexionar

Avui llegirem dos relats que ens serviran com a punt de partida per reflexionar sobre la importància d'ajudar i donar suport a les persones del nostre voltant sempre que ho necessitin. 

Espero que us agradin i que ens ajudin a reflexionar!

Abans d'entrar en matèria, us deixo amb aquesta reflexió inicial de L. Tolstoi:

"Qui fa patir als altres, es perjudica a un mateix. Qui ajuda els altres, s'ajuda a un mateix". 

Leon Tolstoi. 

Il·lustració. Eva Armisén

Una mà amiga

Sures sense flotador i nedes per lliure. Però un vint-i-vuit de novembre de fa quinze hiverns més una primavera –era dimarts– se't van desmaiar els braços i els peus i els dits i el cor. Vas tenir sort: un tros ingenu de tu se'n va anar al fons del fons, però no et vas ofegar sencera.

Ell potser no sap que va evitar un naufragi. O no ho recorda. Devia arxivar la teva trucada i la vostra trobada en un disc extern del cervell, amb la informació que si s'esborra no passa res. Tu en tens còpia de seguretat al disc dur i en una llibreta de tapes verdes on vas prendre apunts en diferit dels seus consells.

Ell potser no ho sap o no ho recorda i més aviat l'espantaries, si avui que heu quedat per dinar li comentessis –entre els macarrons ecològics i l'hummus de mongetes i xirivia quilòmetre zero– que ets la que ets gràcies a aquell ara vinc, gràcies a aquell dóna'm la mà i et trec de l'aigua.

A ell potser se li ha esborrat del cap. Però tu no ho oblidaràs mai de la vida, que te la va salvar.

Eva Piquer

Tard o d'hora

Quan gires el cap o canvies de vorera per fer veure que no veus la mare del nen mort, perquè no sabries què dir-li, perquè et fa pànic no trobar ni mig mot de consol, perquè ves què li pots dir a una dona òrfena de fill.

Quan et sents incòmoda al costat de l'amiga malalta perquè a tu un refredat ja et tomba la moral i mira ella, amb una col·lecció de diagnòstics antipàtics i amb prou feines es queixa, i encara té el valor de respondre molt bé quan li pregunten com està. 

Quan reprimeixes el mail de suport que hauries de fer al company que ha anunciat que se'n va de la feina –però tothom sap que l'han fet fora– perquè les paraules, porugues, se t'apaguen a la punta dels dits abans d'haver-les teclejat.

Quan deixes de trucar i fins i tot d'enviar whatsapps a la coneguda tocada per la desgràcia perquè, total, ja hi vas quedar fa poc i tampoc et vols fer pesada i potser fas més nosa que servei i potser la dissort s'encomana i potser prefereix no parlar-ne i potser i potser i potser.

Quan fuges cames ajudeu-me de la tristesa aliena perquè no has après a tractar-la ni a mirar-la als ulls, tingues present –faries bé de tenir present– que tard o d'hora hi haurà gent que t'esquivarà pels passadissos del súper i farà veure que no et veu quan us creueu pel carrer i se sentirà incòmoda a prop teu i deixarà d'enviar-te whatsapps perquè potser, potser, potser.

Eva Piquer

ACTIVITATS

1. Quin dels dos relats t'ha agradat més? Per què?

2. Reflexiona sobre la diferència entre el "sentit propi" i el "sentit figurat". El naufragi del qual parla la narradora en el primer relat, és un naufragi figurat. De quina situació real creus que van salvar a la narradora. 

3. Què penses que vol dir la frase "que ets la que ets gràcies a aquell ara vinc, gràcies a aquell dóna'm la mà i et trec de l'aigua"?

4. Després de llegir el segon relat, quin missatge et sembla que vol transmetre l'autora?

5. Estàs d'acord amb la frase de Tolstoi? Per què?

6. A partir dels dos relats, busca una tesis i defensa-la amb tres arguments. 

7. Argumenta a favor o en contra d'alguna de les tesis dels teus companys.