El circ xinès El món del circ és una barreja curiosa. Una barreja de màgia i de conflictes que endevinem entre trapezis. L’altre dia vaig anar al circ xinès. No és un circ convencional, d’aquells que, quan érem infants, ens deixaven sense alè, amb pallassos que ens feien riure i lleons avorrits, amb zebres i elefants. Al circ xinès no hi ha animals. Hi ha persones que s’esforcen per sorprendre’ns, i que ho aconsegueixen. Tot és un joc entre un món horitzontal i un món vertical. La precisió de l’equilibri, l’harmonia dels colors. Anar al circ és sempre una aventura. No saps què hi trobaràs. Quan els cossos es converteixen en formes volàtils, que vencen la gravetat, que desafien l’abisme, sembla impossible que els artistes de circ estiguin fets de la mateixa matèria que la resta dels mortals. Una matèria de carn i ossos que ens esforcem a desplaçar pel món, sense gaires entrebancs, condemnats a les lleis de la gravitació. Al circ xinès, els artistes s...